Argentí de naixement. Músic, cantant i poeta de vocació. Irreverent, malparlat, un xicotet geni desordenat i imprevisible, com quasi tots els genis, amb inconfusible pèl a lo Afro i ulleres de sol perpètues, faça o no faça sol.

Després d'una trajectòria artística com la seua, desenvolupada durant quasi dos dècades i amb la qual, amb el seu últim treball, La lengua popular, torna als seus orígens, Andrés Calamaro no necessita cap carta de presentació.

Educat en el feminisme, la tolerància, la cultura i la llibertat, Andrés ha tornat a rebre la visita de les esperades i capritxoses muses per a armar un disc que la crítica hi ha jutjat com el més aconseguit i complet de la seua carrera, en la seua contínua busca per arribar a la mescla perfecta entre el rock i la música popular, la de barri, la del carrer. En el cim de la creació, Andrés acaricia i coqueteja amb la poesia més sublim en cada una de les dotze cançons que componen el seu últim treball mentre que les melodies passegen a cavall entre el rock perdut i el rock més brut per a també tractar-se amb un rock més tènue. Però rock al cap i a la fi. Sempre rock, fusionat amb ritmes apegalosos i sons de cúmbia i també carnavalescs.

El responsable d'himnes com Flaca, El Salmón, Media Verónica o Tuyo siempre, per només nomenar algunes de les seues cançons més aclamades, aterra a Burjassot amb el seu nou repertori per a parlar de Los Chicos i el Carnaval de Brasil. També comprovarem això de Sexy & barrigón i abans que caiga el teló, segur que tots a una li cridarem que es quede 5 minuts més.

El fenomen 10dB no podia deixar passar d'abraçar en el seu si a Calamaro. Perquè és un gran. Perquè com a bon poeta fèrtil, continua donant-se a conéixer. I perquè estem encantats que així siga.

Amb el caràcter popular que ha registrat el 10dB des dels seus inicis, res millor com disposar ara també de La lengua popular, sobretot si qui ens ensenya a parlar-la és Andrés Calamaro en una vibrant nit de rock.