En 1957 Peret grava els seus primers singles/rpm amb una o dos cançons per cada cara. Des de llavors ens ha regalat, any rere any, autèntics hits de la pista de ball, abans que existira la cançó de l'estiu, i és que per a la rumba no hi ha temporada. Aquells foren verdaders èxits que van donar la volta la món, i ja pertanyen a la memòria col•lectiva de la música llatina. Allò que en un principi era una moda, va acabar sent un estil.

Però no tot el que llueix és Rumba Catalana, rumbes hi ha moltes, i que no falten. La Rumba Catalana té un REI, i eixe, indiscutiblement és Peret, per creativitat, per comunicació, per producció i per dret, que carall.

En l'actualitat Peret està més creatiu i productiu que mai, amb un objectiu clar, recuperar l'essència de la rumba per a les noves generacions i la veritat de tot este assumpte. Ho està fent molt bé, perquè manté la veu que li féu famós, irrepetible, i no sols la veu, la mirada i la forma de comunicar, és un comunicador nat.

Amb més de 70 anys reparteix energia i saviesa a parts iguals amb ritme i sensualitat, sense oblidar algunes claus de la rumba, la broma i el surrealisme de les lletres i balls que li van fer famós.

El seu últim àlbum, Que levante el dedo és una crònica social que descriu en cançons les cares de les dones del carrer de hui en dia. 2008 ha sigut un any important, perquè s'ha editat el llibre de la rumba catalana, recuperem les aparicions de Peret en televisions diverses, i un nou disc, que una vegada més serà una sorpresa. Tot això i més, ja que en 2008, hem pogut veure'l al Viña Rock, en Pirineos Sur, l'Expo de Saragossa, o el Lincoln Centre de Nova York.