Diu un proverbi àrab: “el passat ha fugit i el que esperes està absent, però el present és teu”. Paraules sàvies que Macaco subscriu convençut que el hui, l'ara, atresora l'únic bé que l'home posseeix. Des que, en 1997, decidira posar en marxa el projecte que porta el seu nom, Dani “Macaco” hi ha predicat amb l'exemple , convertint cada tema, cada disc, cada concert en un nou començament. Per això, el seu nou àlbum s'anomena com s'anomena: Puerto Presente.

En este precís moment, quan molts dels seus coetanis aposten per un canvi de format, és just reconéixer a Macaco com un indubtable pioner. Banderer de la fusió sense confusió, es va anticipar a l'última tendència del mestissatge amb denominació d'origen Barcelona consagrant Ingravitto (Mundo Zurdo-EMI, 06), un edifici amb sòlids pilars (rumba catalana i reggae) i millors vistes (Brasil, l'Europa meridional i el Magrib), a l'essència mateixa de la música popular: la cançó, eixa última revolució de la qual tant parlava John Lennon. Més enllà de les huitanta mil còpies venudes a Espanya, de la seua aparició en el multitudinari Concert per la Pau de Sant Sebastià i de l'enorme repercussió del clip de Mama Tierra, el disc va significar un punt d'inflexió. Per a la seua projecció internacional, amb presentacions en directe a Itàlia, Suïssa, Portugal, França i Estats Units; i sobretot, per a la seua imparable progressió creativa.

I és que, com diu una de les seues noves cançons, Macaco ha arribat fins ací a base d'amor i fe. Definitivament, s'ha guanyat el que té. I el que té és un territori propi, personal i intransferible, banyat per la ressaca de romanços mariners i missatges que desborden de compromís la botella, exuberant en la seua vegetació rítmica i melòdica, solejat d'intencions i honest pels quatre costats. Prompte rebran la carta de navegació i el compàs: siguen tots benvinguts a Puerto Presente.