Faemino i Cansado són només dos. Desoint cants de sirena que implicaven la incorporació d'un gran ballet o la inclusió d'una gran orquestra, Faemino i Cansado continuen fidels a ells mateixos. En espectacles anteriors ocasionalment Faemino o Cansado desapareixien momentàniament de l'escenari. En Son Dos, ambdós estan sempre sobre les taules.

De què va Son Dos? De la vida, de les dificultats de viure amb ansietat, de la transgressió dels límits, de l'ambivalència radical.

Què pretenen amb Son Dos? A diferència amb els treballs previs potser més pretensiosos, en este únicament busquen la rialla, però no una rialla elegant no, sinó més aïna la riallada, la carcallada més desaforada, la carcallada que et fa perdre els papers, perdre la dignitat i comportar-te com un vertader terròs.

Es pot concretar un poc més? Si. La veritat i llevant-nos la careta direm que este Son Dos s'assembla molt a l'Están aquí Dentro. Hem tornat a recuperar alguns personatges de televisió i hem escrit noves històries per a ells. És l'avantatge de ser uns clàssics, de ser els Lope de Vega de l'humor.